La crida: ‘vine amb mi’ (I): el meu gos no ve quan el crido

Publicat per el 18/06/2018.

Saps perquè el teu gos no torna quan el crides?

La pregunta que més ens fan quan gestionem adopcions és: “El puc deixar anar a la muntanya? El gos que tenia, sempre em feia cas“. Davant d’aquesta pregunta hem de reflexionar sobre el tipus de relació que tenim nosaltres amb el gos i, el més important, la relació que té el nostre gos amb nosaltres: tenim un bon vincle amb ell, és una relació amor-odi o simplement és una relació de desconfiança.

El moment de treure-li la corretja és el moment del  “a veure què passa… esperem que torni…”, i comença a envair-nos l’ansietat cada vegada que el gos s’allunya més de dos metres. Ansietat i estrès que el gos nota cada vegada que se’l crida. Aquests moments d’angoixa són el resultat de la incertesa de si el nostre gos tornarà o no, mentre que el que es necessita en aquests moments és molta calma.

La crida no és fàcil, de fet la crida és probablement l’ordre més complexa de construir i la més important. Tenir la confiança de saber que cridar el gos tindrà una resposta, és benestar per tothom, per a tu i sobre tot pel teu gos. El benefici de que el nostre gos tingui moments d’esbarjo, en els que es pugui dedicar a investigar, jugar i córrer, són importants pel seu benestar físic i mental. Un gos cansat és un gos feliç, un gos realitzat. Però per oferir aquestes experiències al nostre gos de manera calmada, és necessari poder tenir un control del nostre gos. Poder cridar-lo amb la tranquil·litat de saber que tornarà.

Primer de tot, hem de tenir present que no tots els gossos són iguals, i no tots els gossos responen de la mateixa manera a les diferents situacions a les que els exposem: allò que serveix per un gos, potser no serveix per un altre. Pregunteu-vos quins són els motius que poden fer que el gos no vingui quan el cridem.

Un simple ciclista gaudint de la natura pot fer que perdem el control del nostre gos, o un gat, o un patinet,… Per començar hem de ser conscients de quines són les situacions que poden cridar l’atenció del nostre gos per poder preparar una crida efectiva en aquestes situacions. Ara bé, la construcció d’una ordre es fa sempre de forma progressiva. Primer necessitem que el gos vingui en entorns amb poques distraccions i, de mica en mica, anirem pujant de nivell.

Per altra banda cal saber quines coses el motiven més (nus, menjar, pilota, etc.), quines coses faran que siguem interessants per a ell. Aquí és quan ens dieu, “però clar, aquest gos és un interessat, només ve pel menjar”. No és ben bé així: amb els nens passa el mateix, sovint els hi diem “si et portes bé, de postres hi haurà gelat”, i no vol dir que a mesura que vagi creixent, sempre se li hagi de donar gelat perquè es porti bé. El que pretenem és fer que el nen vulgui fer allò que volem, i serà més efectiu si hi ha una motivació que si hi ha una obligació. Doncs amb el gos és exactament el mateix. El nostre objectiu ha de ser que el nostre gos vulgui estar amb nosaltres de forma natural: el problema no és que marxi, el problema és que no vulgui tornar.

(Autor: Doggy Time)

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *